Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Què he de fer per a tramitar una escriptura de cancel·lació de préstec hipotecari?

  • La cancel·lació d'un préstec hipotecari és una operació subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, modalitat actes jurídics documentats.

  • No obstant això, s'estableix l'exempció general per a aquestes operacions. Per això, encara que no existisca l'obligació de pagament de cap quantitat s'ha de fer el tràmit d'autoliquidació i presentació d'aquest davant de l'Administració tributària.

  • És un requisit previ ineludible per a la posterior inscripció de l'escriptura de cancel·lació del préstec hipotecari en el registre de la propietat competent, atés el lloc d'ubicació del bé immoble.

Com actue si m'han liquidat?

Lloc i terminis d'ingrés

L'import del deute es podrà ingressar en qualsevol entitat col·laboradora de la Generalitat Valenciana en la recaptació d'ingressos, i per a fer-ho s'haurà de presentar la carta de pagament.

El pagament es podrà efectuar en diners de curs legal o per mitjà de banca per internet, banca electrònica, caixers automàtics i altres mitjans de pagament autoritzats per la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, i que en cada moment tinga habilitats cada entitat col·laboradora.

S'haurà d'efectuar el pagament del deute en període voluntari en els terminis següents:

  • Si se us ha notificat la liquidació entre els dies 1 i 15 del mes, des de la data de recepció de la notificació fins al dia 20 del mes posterior o, si aquest no és hàbil, fins a l'immediat hàbil següent.
  • Si se us ha notificat la liquidació entre els dies 16 i últim del mes, des de la data de notificació fins al dia 5 del segon mes posterior o, si aquest no és hàbil, fins a l'immediat hàbil següent.

Si acaben aquests terminis sense que s'haja efectuat l'ingrés, s'exigirà el deute pel procediment de constrenyiment sobre el patrimoni de l'obligat al pagament.

Recursos i sol·licituds

  • Recurs de reposició. En el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà de la notificació de l'acte recurrible o del següent a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. S'ha d'interposar, si és el cas, amb caràcter previ a la reclamació economicoadministrativa i davant de l'òrgan que va dictar l'acte recorregut.
  • Reclamació economicoadministrativa. En el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la notificació de l'acte impugnat o del següent a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. S'ha d'interposar davant del Tribunal Economicoadministratiu Regional de València, que resoldrà en primera o única instància, segons la quantia de la reclamació. No obstant això, si l'import que és objecte de reclamació és superior a 150.000 euros, amb caràcter general, o a 1.800.000 euros, si es refereix a comprovacions de valor o a la fixació de valors o bases imposables, també es pot presentar, alternativament, davant del Tribunal Economicoadministratiu Central.

    L'escrit s'ha de dirigir a l'oficina que corresponga de l'IVAT, la qual el remetrà al tribunal competent.

    Si la reclamació economicoadministrativa es tramita pel procediment abreujat, les al·legacions necessàriament s'han de contindre en el mateix escrit d'interposició i, a més, s'ha d'adjuntar una còpia de l'acte que s'impugna i les proves que es consideren oportunes.

En quins casos he de presentar la meua autoliquidació a la Comunitat Valenciana?

  1. En les escriptures, actes i testimonis gravats per la quota fixa d'actes jurídics documentats, documents notarials, si s'autoritzen o atorguen a la Comunitat Valenciana.
  2. En la resta de casos, d'acord amb l'ordre d'aplicació següent:
    • Si hi h a algun concepte subjecte a quota gradual d'AJD, documents notarials; si el registre on s'inscriuen o anoten els béns o actes radica a la Comunitat Valenciana.
    • Si l'acte es refereix a operació societària, quan es complisca alguna de les regles següents per ordre d'aplicació preferent:
      • Que l'entitat tinga el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana.
      • Que l'entitat tinga el domicili social a la Comunitat Valenciana sempre que la seu de la direcció efectiva no estiga situada en l'àmbit territorial d'una altra administració tributària d'un estat membre de la Unió Europea o, si ho està, que l'estat no grave l'operació societària amb un impost semblant.
      • Que l'entitat efectue a la Comunitat Valenciana operacions del seu tràfic, quan la seu de direcció efectiva i el domicili social no es troben situats en l'àmbit territorial d'una altra administració tributària d'un estat membre de la Unió Europea o, si ho està, que l'estat no grave l'operació societària amb un impost semblant.
    • Si l'acte o document no té liquidació ni per quota gradual d'AJD, documents notarials, ni per OS, s'apliquen les següents regles en funció de la naturalesa de l'acte o contracte documentat o dels béns als quals es referisca:
      • En les transmissions i els arrendaments de béns immobles, constitució i cessió de drets reals, fins i tot de garantia sobre aquests, si és a la Comunitat Valenciana on radiquen els béns.
      • En la constitució d'hipoteca mobiliària o penyora sense desplaçament o que es referisca a vaixells o aeronaus, si el registre mercantil o d'hipoteca mobiliària i penyora sense desplaçament en què s'hagen d'inscriure aquests actes radica a la Comunitat Valenciana.
      • En la transmissió de béns mobles, semovents o crèdits, així com la constitució i la cessió de drets reals sobre aquests, si l'adquirent té la seua residència habitual quan siga persona física o el seu domicili fiscal quan siga persona jurídica a la Comunitat Valenciana.
      • En la transmissió de valors, si a la Comunitat Valenciana es formalitza l'operació.
      • Quan exclusivament es tracte de la constitució de préstecs simples, fiances, arrendaments no immobiliaris i pensions, si el subjecte passiu té la seua residència habitual o domicili fiscal, segons es tracte de persones físiques o jurídiques, a la Comunitat Valenciana.
      • Quan es tracte de documents relatius a concessions administratives de béns, execucions d'obres o explotacions de serveis, si aquests radiquen, s'executen o es presten a la Comunitat Valenciana. Les mateixes regles són aplicables quan es tracte d'actes i negocis administratius que tributen per equiparació a les concessions administratives.
        • Quan les concessions d'explotació de béns superen l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, el rendiment correspon a totes aquelles a l'àmbit de les quals s'estenga la concessió, i s'ha de calcular el que correspon a cada una en proporció a l'extensió que ocupe en cada una de les comunitats implicades.
        • Quan les concessions d'execució d'obres superen l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana el rendiment correspon a totes aquelles a l'àmbit de les quals s'estenga la concessió, i s'ha de calcular el que correspon a cada una en proporció a l'import estimat de les obres que s'han d'efectuar en cada una de les comunitats implicades.
        • Quan les concessions d'explotació de serveis superen l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, el rendiment correspon a totes aquelles a l'àmbit de les quals s'estenga la concessió, i s'ha de calcular el que correspon a cada una en funció de la mitjana aritmètica dels percentatges que representen la seua població i la seua superfície sobre el total de les comunitats implicades.
        • Quan es tracte de concessions mixtes que superen l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, el rendiment correspon a totes aquelles a l'àmbit de les quals s'estenga la concessió, i s'ha de calcular el que correspon a cada una per mitjà de l'aplicació dels criteris recollits en els tres paràgrafs anteriors a la part corresponent de la concessió.
    • En les anotacions preventives quan l'òrgan registral davant del qual es produïsquen tinga la seu al territori de la Comunitat Valenciana.
    • En les lletres de canvi i documents que les suplisquen o realitzen funció de gir, així com en els pagarés, bons, obligacions i títols anàlegs a què es refereix l'article 33 del text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, quan el seu lliurament o emissió tinga lloc al territori de la Comunitat Valenciana; si el lliurament o emissió ha tingut lloc a l'estranger, quan el primer tenidor o titular tinga la residència habitual o el domicili fiscal al territori de la Comunitat Valenciana.
 

En quina oficina he de presentar la meua declaració?

Podeu efectuar una consulta interactiva de les oficines competents, segons el tipus d'operació que hàgeu de fer.

Quin és el termini per a presentar l'impost?

  • El termini general per a presentar l'autoliquidació, juntament amb el document o la declaració escrita substitutiva del document, és d'un mes, comptat des del dia en què es produeix l'acte o contracte.
  • En el supòsit especial de consolidacions del domini en el nu propietari per defunció de l'usufructuari, el termini és de sis mesos, comptats des del dia de la defunció de l'usufructuari o des d'aquell en què adquirisca fermesa la declaració de defunció.

Què ocorre si ho presente fora de termini?

  • S'aplicaran els recàrrecs per declaració fora de termini sense requeriment previ (article 27 Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària)
    • Fins als tres mesos següents al final del termini de presentació de l'impost: recàrrec del 5 %
    • Fins als sis mesos següents al final del termini de presentació de l'impost: recàrrec del 10 %
    • Fins als dotze mesos següents al final del termini de presentació de l'impost: recàrrec del 15 %
    • Més de dotze mesos després del final del termini de presentació de l'impost: recàrrec del 20 % i els interessos de demora. Interessos calculats exclusivament sobre la quota tributària de l'impost i corresponents al període temporal comprés des de l'endemà del compliment del termini dels dotze mesos següents al final del termini de presentació, i fins al dia de presentació de l'autoliquidació fora de termini.
  • L'import del recàrrec es reduirà en el 25 % sempre que es complisquen dues condicions:
    1. S'efectue l'ingrés total de l'import restant del recàrrec en el termini voluntari indicat en el document de pagament facilitat a l'interessat i, així mateix,
    2. S'efectue l'ingrés de l'import total de la resta del deute tributari corresponent a l'autoliquidació presentada fora de termini, en el moment de la presentació o en el període voluntari d'ingrés, o bé que es realitze l'ingrés degut en el termini o terminis fixats en l'acord d'ajornament o fraccionament del deute tributari, concedit per l'Administració tributària amb garantia d'aval o certificat d'assegurança de caució, i que l'obligat al pagament haja sol·licitat en el moment de presentar l'autoliquidació fora de termini.

En quin model s'autoliquida l'impost?

La presentació s'ha de fer en el model oficial 600.

Quines són les claus de tarifa al model 600?

Detall de les claus de tarifa concretes que s'han d'incloure en el model 600.

Quin és el valor mínim de referència que s'ha d'incloure per als béns immobles de naturalesa urbana?

  • El concepte de valor real no ve determinat per les normes tributàries, però el Tribunal Suprem l'equipara al valor de mercat. En aquest sentit, es pot definir el valor de mercat com aquell preu que estaria disposat a pagar una persona compradora independent en condicions normals de mercat, que és el que s'haurà de fer constar com a valor real.
  • En aquest sentit, per a comprovar el valor dels béns i drets, l'IVAT utilitza el mitjà de comprovació previst en l'article 57.1.b de la Llei 58/2003, general tributària, que consisteix en l'aplicació d'un coeficient multiplicador al valor cadastral del bé, aplicable als béns recollits dins de l'àmbit objectiu de l'ordre que s'aprove amb caràcter anual a aquests efectes (per a meritacions realitzades des de l'1 de gener de 2013), a partir del qual es determina el que l'Administració entén com a valor real o de mercat del bé o dret gravat per l'impost.
  • D'altra banda, també és necessari indicar que l'Administració disposa de facultats de comprovació del valor real dels béns i drets transmesos, i que, davant de la impossibilitat de realitzar de manera adequada un dictamen pericial de tots els béns transmesos, les instruccions de comprovació de valor dels béns immobles que s'aproven cada any estableixen criteris de comprovació prioritària. Una vegada aplicats aquests criteris, si el valor declarat pel contribuent s'ajusta als criteris fixats en aquestes instruccions, fer la comprovació no serà prioritari per a l'Administració.
  • Per a conéixer el valor real dels béns immobles de naturalesa urbana.

Quin és el valor mínim de referència que s'ha d'incloure per als béns immobles de naturalesa rústica?

  • El concepte de valor real no ve determinat per les normes tributàries, però el Tribunal Suprem l'equipara al valor de mercat. En aquest sentit, es pot definir el valor de mercat com aquell preu que estaria disposat a pagar una persona compradora independent en condicions normals de mercat, que és el que s'haurà de fer constar com a valor real.
  • En aquest sentit, per a comprovar el valor dels béns i els drets, l'IVAT utilitza el mitjà de comprovació previst en l'article 57.1.b de la Llei 58/2003, general tributària, que consisteix en l'aplicació d'un coeficient multiplicador al valor cadastral del bé, aplicable als béns recollits dins de l'àmbit objectiu de l'ordre que s'aprove amb caràcter anual a aquests efectes (per a meritacions realitzades des de l'1 de gener de 2013), a partir del qual es determina el que l'Administració entén com a valor real o de mercat del bé o dret gravat per l'impost.
  • D'altra banda, també és necessari indicar que l'Administració disposa de facultats de comprovació del valor real dels béns i drets transmesos, i que, davant de la impossibilitat de realitzar de manera adequada un dictamen pericial de tots els béns transmesos, les instruccions de comprovació de valor dels béns immobles que s'aproven cada any estableixen criteris de comprovació prioritària. Una vegada aplicats aquests criteris, si el valor declarat pel contribuent s'ajusta als criteris fixats en aquestes instruccions, fer la comprovació no serà prioritari per a l'Administració.
  • Per a conéixer el valor real dels béns immobles de naturalesa rústica.

Puc ajornar o fraccionar el pagament?

Els deutes tributaris derivats de les obligacions corresponents de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats poden ser ajornats o fraccionats, a sol·licitud dels obligats tributaris, d'acord amb:

  • Règim general. Les normes generals sobre ajornament i fraccionament de pagament (articles 48 i següents del Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament general de recaptació)
  • Regles especials d'ajornament i fraccionament previstes en la normativa de l'impost.
  • Més informació i models d'ajornament i fraccionament.

Com tributa la compra d'un habitatge nou?

  • Quan l'adquisició de l'habitatge nou estiga subjecta a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) l'escriptura pública de compravenda quedarà subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en la modalitat actes jurídics documentats (AJD).
  • Estarà obligat al pagament de l'impost a títol de contribuent el comprador de l'habitatge nou.

Com tributa la compra d'un habitatge usat?

  • L'adquisició d'un habitatge usat està subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la modalitat transmissions patrimonials oneroses (TPO).
  • S'entén per habitatge usat aquell que siga objecte d'una segona o ulterior transmissió.
  • Estarà obligat al pagament de l'impost a títol de contribuent el comprador de l'habitatge usat.

Com tributa la constitució d'un préstec hipotecari que finance l'adquisició d'un habitatge nou o usat?

  • La constitució d'un préstec hipotecari que finance l'adquisició d'un habitatge nou o usat quedarà subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, per la modalitat actes jurídics documentats (AJD).
  • Estarà obligat al pagament de l'impost a títol de contribuent el prestatari, és a dir, el deutor hipotecari.

Com tributa la constitució d'una societat?

  • La constitució d'una societat, en principi, ha de quedar subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, per la modalitat operacions societàries (OS).
  • No obstant això, des del 3 de desembre del 2010, després de la modificació dels beneficis fiscals, s'estableix l'exempció general per a: la constitució de societats, l'augment de capital, les aportacions que efectuen els socis que no suposen augment de capital i el trasllat a Espanya de la seu de direcció efectiva o del domicili social d'una societat quan ni l'una ni l'altre estigueren prèviament situats en un estat membre de la Unió Europea.
  • Estarà obligada a presentar l'impost a títol de contribuent, independentment de les estipulacions establides per les parts en contra, la societat que es constitueix.

Com tributa un préstec entre particulars?

  • Les operacions de préstec entre particulars estan subjectes a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, en la modalitat transmissions patrimonials oneroses.
  • No obstant això, s'estableix l'exempció general per a aquestes operacions. Per això, de manera anàloga al que s'ha indicat en la constitució de societats, hi ha l'obligació de presentar l'autoliquidació exempta davant de l'Administració tributària encara que no es pague res per l'impost.
  • Per a tramitar l'impost s'ha de redactar un contracte de préstec. No és imprescindible la formalització en escriptura notarial, hi ha prou amb el document privat en què consten tots els acords pactats entre les parts.
  • L'obligat a la presentació de l'autoliquidació exempta de l'impost a títol de contribuent és el prestatari, és a dir, el deutor en el contracte de préstec.

Com tributa la subrogació d'un préstec hipotecari?

  • La subrogació (substitució) del creditor d'un préstec hipotecari per un altre creditor és una operació subjecta a la quota gradual de la modalitat d'actes jurídics documentats, ja que suposa una novació de la primitiva obligació.
  • No obstant això, en virtut del que preveu la Llei 2/1994, de 30 de març, sobre subrogació i modificació de préstecs hipotecaris, estarà exempta de la modalitat gradual de l'impost si:
    • El creditor és una entitat financera de les referides en l'article 2 de la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari.
    • La modificació es refereix, exclusivament, a les condicions del tipus d'interés inicialment pactat o vigent, a l'alteració del termini del préstec, o als dos.

Quines operacions societàries estan "no subjectes"?

  • Les operacions de "reestructuració". Als efectes del gravamen sobre operacions societàries, tindran la consideració d'operacions de reestructuració les operacions de fusió, escissió, aportació d'actius i bescanvi de valors definides en els actuals articles 76, apartats 1, 2, 3 i 5 i en l'article 87 de la vigent Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats.
  • L'augment de capital amb càrrec a la reserva constituïda exclusivament amb prima d'emissió d'accions.
  • La modificació de societats per canvi total o parcial de l'objecte social.
  • La pròrroga del termini de duració de la societat.
  • La transformació de societats.
  • Canvi de domicili social, canvi d'administrador i qualsevol altra modificació d'estatuts.
  • La disminució de capital, si l'operació no dóna lloc a devolució de béns o drets als socis, estarà subjecta però sense gravamen efectiu per falta de base imposable.